Mar Castells, heredera de la filatura Punt i seda, no es ni quiere ser una chica convencional. Pasea sola por el cementerio, y espera la llegada de un príncipe azul a quien entregarse en cuerpo y alma. La pasión auténtica que gobierna su vida acabara por destruirla...
Pero no es la primera vez que esto sucede en su familia. Las rígidas estructuras sociales de la Catalunya de finales del XIX y principios del XX, y la ambición de aquellos que anhelan la fortuna de los señores Castells, asfixian a cualquiera que se salga de las normas preestablecidas.






Escola de la Llar de la Colònia Pons de Puig Reig

.

Inaugurada l'any 1944, va estar en actiu fins el 1981.

La finalitat de l'escola era la de formar "dones cristianes, companyes de l'home i reines de la llar, educadores dels fills i creadores del benestar de la llar".

A tal fi es donaven coneixements d'higiene, costura, tall, confecció, alimentació, sanitat, economia domèstica, cura dels malalts i religió.

Per les noies que no eren de la colònia, s'hi va crear un internat.

Als lectors.

Ja m'heu llegit? 
Doncs què espereu a escriure’m?

Animeu-vos!
Ja m’han presentat en societat! Va ser el 23 de març a la llibreria Proa d'espais de Barcelona! Una nit esplèndida de primavera (en realitat, feia un airet glaçat); la sala a vessar de familiars, amics, lectors i socis dels TRESC delerosos de deixar-se seduir; la Neus Chordà, cap de premsa d’Ara llibres, fent fotografies a tort i a dret i a la taula, Marina Penalva, la meva editora, Maria Català, la meva autora i jo.
No us ho podeu ni imaginar: una hora llarga parlant de mi! I només lloances!
En acabar-se els parlaments, un brindis per desitjar-me llarga vida i la gran majoria (crec que tots) els presents varen córrer a comprar-me i a fer cua, una llarguíssima cua, perquè els fos dedicat!
De tot el que es va dir em quedo amb aquesta frase: Urpes de seda,
sentiments i emocions en lletres majúscules per a una novel·la on, per no sobrar, no hi sobra ni una coma. 

Presentació en societat d'Urpes de seda

Urpes de seda ens explica la història de la Mar Castells, una noia que tot i dir-se Mar, viu terra endins, en una colònia tèxtil del berguedà.
El mar és el quart paisatge d'Urpes de seda. El mar que en Joaquim, que és d’Arenys de mar, veu dins dels ulls de la Gracieta. El mar que enyora i que li parla de Cuba.