1865, Cal Bassacs
1871, Cal Prat
1872, Viladomiu Vell.
1874, Viladomiu Nou.
1875, Cal Pons
1890, Cal Marçal
Algunes de les colònies tèxtils que es van establir al berguedà al segle XIX per aprofitar el cabdal del Llobregat i per aconseguir una mà d’obra dòcil i laboriosa, en llocs allunyats dels centres industrials molt conflictius. Coincideix en zones que han viscut de prop el problema del carlisme, els escamots, les partides i robatoris, les dobles contribucions, i que són tradicionalment conservadores. El que facilita l’adaptació al sistema de treball industrial.
L’amo proporciona els bens materials com la feina i la vivenda, i el director i el capellà esdevenen els guies morals.
El paisatge fabril d'Urpes de seda està inspirat en Cal Pons.
Ni la Mar Castells, ni la Gracieta, ni cap dels personatges que les acompanyen, tenen res a veure amb el senyor Josep Pons, fundador de la colònia, ni en cap dels seus descendents. Tot i així, els seus anhels són tan presents en l’ànima humana que ben bé podrien haver estat reals.
Quan la colònia encara dormia sota una capa de boira freda...