Crònica d’una presentació anunciada

4 de juny: dia gris i un xic fred.  Les Urpes es lleven miren al cel i demanen un sol esplendorós. Estan emocionades, avui les esperen a la Colònia Pons de Puig-reig. De camí , uns núvols negres que jeien arraconats rere el Cadí decideixen escampar-se. Cauen les primeres gotes: grosses i tímides. Unes quantes, més menys grosses i menys tímides, però molt més nombroses, anuncien el diluvi. Ja no hi ha res a fer: el cel i la terra s’han fet un dins d’un núvol ploraner. Les Urpes tremolen dins d’uns guants de seda i es pregunten qui gosarà sortir de casa per anar a veure-les.
El mail, enviat per l’Eva del Parc Fluvial, està ben clar:
Lloc: Telecoloni@ de Cal Pons.
Plaça de sant Josep, s/n. Cal Pons. Puig-reig.
C-16, sortida 79, Puig-reig, cal Pons, Església de Sant Josep.
Tot i així, les Urpes s’equivoquen un parell de cops. Els neteja parabrises no donen a l’abast a fer fora la pluja. Els carrers estan buits. Un termòmetre digital damunt d’una farmàcia, marca 12º.  Dotze graus! Exclamen les Urpes. Si estem a tocar de l’estiu! Si la setmana passada feia una calor sufocant... Si... Si... Si... Un grapat de si sis queixosos. Elles que havien somniat passejar-se per la colònia i cercar-hi l’ombra de la Mar Castells i de la Gracieta. Malaguanyat viatge, segur que ni els fantasmes sortiran a rebre-la ...
L’imponent conjunt de l’Església de Sant Josep es retalla en la grisor; l’edifici que acull la Telecoloni@ de Cal Pons regalima aigua; les Urpes baixen del cotxe i s’afanyen a entrar. Dins, una acollidora sala pintada amb un tons alegres, uns enormes finestrals que multipliquen i dauren la llum, i una fantàstica acollida humana. Mica en mica, la sala s’omple; les paraules, records i vivències, flueixen; I rere els vidres mullats, amb el nas encastat al vidre, els protagonistes d’Urpes de seda.
La presentació s’ha acabat, els assistents pregunten, els llibres es venen, les Urpes signen, la sala es buida, encara plou, el cel encara és gris, el dia encara és fred, les Urpes, però, estan contentes.

Gràcies a Amsterdam, al parc Fluvial i a tots els assistents, per haver-ho fet possible.