El tren y las Garras de seda

Cuando el tren, en medio de humos y resoplidos, se llevó a su hombre la sangre, que la noche antes, había circulado ligera enfebreciendo los labios, envarando los pezones y humedeciéndole la entrepierna, se le cuajó
   

  
 
 Articulo del Ferropedia:

Sociedad del Tranvía o Ferrocarril Económico de Manresa a Berga

El señor Marià Puig i Valls obtuvo por real orden del 7 de mayo de 1881 la concesión por 60 años de un tranvía a vapor de Manresa a Berga. El proyecto se presentó una primera vez el 10 de julio de 1879 y el ancho previsto es el de 750 mm.

La Sociedad del Tranvía o Ferrocarril Económico de Manresa a Berga (TFEMBF) fue fundada ante el notario de Barcelona Jeroni Cahué el 7 de junio de 1881. La concesión fue transferida a la nueva sociedad por real orden del 18 de noviembre de 1881. La línea fue inaugurada en la primavera de 1887, pero no se pudo construir el tramo final a Manresa debido a problemas con las expropiaciones.

En la década de 1890, hubo una gran polémica con el proyecto de la compañía de prolongar la línea hasta Guardiola. Una ley especial del 15 de julio de 1867 había autorizado ya el Gobierno a conceder un ferrocarril Manresa-Guardiola con ancho de vía de 1067 mm a la empresa La Carbonera Española, pero no se llegó a concretizar. La concesión se traspasó a la sociedad Ferrocarril y Minas de Berga, fue sustituida por una nueva concesión Olvan-Guardiola, antes de ser recuperada por la TFEMB el 21 de noviembre de 1900 y definitivamente transferida por real orden del 4 de enero de 1901. En 1914, un grupo de capitalistas belgas adquirieron la mayoridad de las acciones del TFEMB, con la idea de crear una gran red de ferrocarril de vía estrecha en Cataluña, algo que se realizaría el 14 de julio de 1919 con la fundación de la Compañía General de los Ferrocarriles Catalanes.

Sociedad del Tranvía o Ferrocarril Económico de Manresa a Berga Entrada en servicio:

Fecha	Sección	Longitud (km)
20 de septiembre de 1885	Manresa Alta-Puigreig	38,0
9 de abril de 1887	Puigreg-Olvan Berga	12,0
21 de enero de 1890	Manresa TFEMB-Manresa Norte	3,0
21 de noviembre de 1904	Olvan Berga-Guardiola	21,0

 Manresa, Santpedor, Sallent, Vilafruns, Balsareny, la Rabeia, Navàs, l’Atmella de merola, Cal Vidal, Puig-reig, Cal part, Viladomiu Vell, Gironella, Olvan.

Crònica d’una presentació anunciada

4 de juny: dia gris i un xic fred.  Les Urpes es lleven miren al cel i demanen un sol esplendorós. Estan emocionades, avui les esperen a la Colònia Pons de Puig-reig. De camí , uns núvols negres que jeien arraconats rere el Cadí decideixen escampar-se. Cauen les primeres gotes: grosses i tímides. Unes quantes, més menys grosses i menys tímides, però molt més nombroses, anuncien el diluvi. Ja no hi ha res a fer: el cel i la terra s’han fet un dins d’un núvol ploraner. Les Urpes tremolen dins d’uns guants de seda i es pregunten qui gosarà sortir de casa per anar a veure-les.
El mail, enviat per l’Eva del Parc Fluvial, està ben clar:
Lloc: Telecoloni@ de Cal Pons.
Plaça de sant Josep, s/n. Cal Pons. Puig-reig.
C-16, sortida 79, Puig-reig, cal Pons, Església de Sant Josep.
Tot i així, les Urpes s’equivoquen un parell de cops. Els neteja parabrises no donen a l’abast a fer fora la pluja. Els carrers estan buits. Un termòmetre digital damunt d’una farmàcia, marca 12º.  Dotze graus! Exclamen les Urpes. Si estem a tocar de l’estiu! Si la setmana passada feia una calor sufocant... Si... Si... Si... Un grapat de si sis queixosos. Elles que havien somniat passejar-se per la colònia i cercar-hi l’ombra de la Mar Castells i de la Gracieta. Malaguanyat viatge, segur que ni els fantasmes sortiran a rebre-la ...
L’imponent conjunt de l’Església de Sant Josep es retalla en la grisor; l’edifici que acull la Telecoloni@ de Cal Pons regalima aigua; les Urpes baixen del cotxe i s’afanyen a entrar. Dins, una acollidora sala pintada amb un tons alegres, uns enormes finestrals que multipliquen i dauren la llum, i una fantàstica acollida humana. Mica en mica, la sala s’omple; les paraules, records i vivències, flueixen; I rere els vidres mullats, amb el nas encastat al vidre, els protagonistes d’Urpes de seda.
La presentació s’ha acabat, els assistents pregunten, els llibres es venen, les Urpes signen, la sala es buida, encara plou, el cel encara és gris, el dia encara és fred, les Urpes, però, estan contentes.

Gràcies a Amsterdam, al parc Fluvial i a tots els assistents, per haver-ho fet possible.

Presentació d'Urpes de seda al Telecoloni@ Cal Pons

Les Urpes es desperten!

Escola de la Llar de la Colònia Pons de Puig Reig

.

Inaugurada l'any 1944, va estar en actiu fins el 1981.

La finalitat de l'escola era la de formar "dones cristianes, companyes de l'home i reines de la llar, educadores dels fills i creadores del benestar de la llar".

A tal fi es donaven coneixements d'higiene, costura, tall, confecció, alimentació, sanitat, economia domèstica, cura dels malalts i religió.

Per les noies que no eren de la colònia, s'hi va crear un internat.

Als lectors.

Ja m'heu llegit? 

Doncs què espereu a escriure’m?

Animeu-vos!

Ja m’han presentat en societat! Va ser el 23 de març a la llibreria Proa d'espais de Barcelona! Una nit esplèndida de primavera (en realitat, feia un airet glaçat); la sala a vessar de familiars, amics, lectors i socis dels TRESC delerosos de deixar-se seduir; la Neus Chordà, cap de premsa d’Ara llibres, fent fotografies a tort i a dret i a la taula, Marina Penalva, la meva editora, Maria Català, la meva autora i jo.

No us ho podeu ni imaginar: una hora llarga parlant de mi! I només lloances!

En acabar-se els parlaments, un brindis per desitjar-me llarga vida i la gran majoria (crec que tots) els presents varen córrer a comprar-me i a fer cua, una llarguíssima cua, perquè els fos dedicat!

De tot el que es va dir em quedo amb aquesta frase: Urpes de seda,

sentiments i emocions en lletres majúscules per a una novel·la on, per no sobrar, no hi sobra ni una coma. 

Presentació en societat d'Urpes de seda

Urpes de seda ens explica la història de la Mar Castells, una noia que tot i dir-se Mar, viu terra endins, en una colònia tèxtil del berguedà.

El mar és el quart paisatge d'Urpes de seda. El mar que en Joaquim, que és d’Arenys de mar, veu dins dels ulls de la Gracieta. El mar que enyora i que li parla de Cuba.

LA COLÒNIA PONS DE PUIG-REIG

1858, Cal Rosal
1865, Cal Bassacs

1871, Cal Prat

1872, Viladomiu Vell.

1874, Viladomiu Nou.

1875, Cal Pons 

1890, Cal Marçal

    

Algunes de les colònies tèxtils que es van establir al berguedà al segle XIX per aprofitar el cabdal del Llobregat i per aconseguir una mà d’obra dòcil i laboriosa, en llocs allunyats dels centres industrials molt conflictius. Coincideix en zones que han viscut de prop el problema del carlisme, els escamots, les partides i robatoris, les dobles contribucions, i que són tradicionalment conservadores. El que facilita l’adaptació al sistema de treball industrial. 

L’amo proporciona els bens materials com la feina i la vivenda, i el director i el capellà  esdevenen els guies morals.  

El paisatge fabril d'Urpes de seda està inspirat en Cal Pons.

Ni la Mar Castells, ni la Gracieta, ni cap dels personatges que les acompanyen, tenen res  a veure amb el senyor Josep Pons, fundador de la colònia, ni en cap dels seus descendents. Tot i així, els seus anhels són tan presents en l’ànima humana que ben bé podrien haver estat reals.

Quan la colònia encara dormia sota una capa de boira freda...

Tres són els paisatge geogràfics dels protagonistes d’Urpes de seda:

Les colònies tèxtils que des del 1858 s’instal·len a la Catalunya rural interior i en canvien la fisonomia.

La Barcelona de la Revolució Industrial, la Renaixença, el Modernisme i la inestabilitat política.

Cuba, l’illa caribenya on s’establiren molts de catalans després de la independència de les colònies continentals d'Amèrica.

Tres paisatges ben diferenciats, en tots ells, però, les diferencies socials i  ideològiques, i els anhels més intims.

Dilluns, 21 de febrer.

Un sol fantàstic ens convida a ajeure’ns damunt la sorra de la platja i fer com feia la Mar Castells: deixar-se acariciar per les puntes dels seus raigs; O a passejar per la Colònia Pons i submergir-nos en l’atmosfera d’Urpes de seda.
Amb una mica de sort, els fantasmes dels protagonistes ens xiuxiuejaran els se...us secrets...